126+ millors cites de Fight Club: selecció exclusiva

Club de lluita és una pel·lícula americana del 1999 dirigida per David Fincher i protagonitzada per Brad Pitt, Edward Norton i Helena Bonham Carter. Es basa en la novel·la del mateix nom de 1996 de Chuck Palahniuk. Norton interpreta el narrador sense nom, descontent amb la seva feina de coll blanc. Les citacions de Fight Club, profundament inspiradores, us faran passar per qualsevol cosa quan els problemes es tornin difícils i us ajudaran a tenir èxit en tots els aspectes de la vida.

Si esteu cercant línies famoses a les pel·lícules que capturen perfectament allò que voldríeu dir o simplement voleu inspirar-vos, navegueu per una increïble col·lecció de citacions profundes de American Psycho , increïbles cites de The Shawshank Redemption i cites principals de Forrest Gump .

Cites de famosos clubs de lluita

Marla Singer: Un preservatiu és la sabatilla de vidre de la nostra generació. Se n’escapa quan es troba amb un desconegut. Balles tota la nit i després la llences. El preservatiu, vull dir, no l’estranya Marla Singer: ... El preservatiu és la sabatilla de vidre de la nostra generació. Se n’escapa quan es troba amb un desconegut. Balles tota la nit ... després ho llences. El preservatiu, vull dir, no l’estrany.

Ricky: Home, veig al club de lluita els homes més forts i intel·ligents que han viscut mai. Veig tot aquest potencial i veig malbaratar. Déu n’hi hagi, tota una generació bombant gas, taules d’espera esclaus amb collarets blancs. La publicitat ens fa perseguir cotxes i roba, feines que detestem per poder comprar el que no necessitem. Som els fills mitjans de la història, home. Sense propòsit ni lloc. No tenim cap Gran Guerra. Sense gran depressió. La nostra Gran Guerra és una guerra espiritual ... la nostra Gran Depressió són les nostres vides. Tots ens hem criat a la televisió per creure que algun dia seríem milionaris, déus del cinema i estrelles del rock. Però no ho farem. I a poc a poc anem aprenent aquest fet. I estem molt, molt enfadats.

Tyler Durden: som consumidors. Som subproductes d’una obsessió per l’estil de vida. L’assassinat, el crim, la pobresa, aquestes coses no em preocupen. El que em preocupa són revistes de famosos, televisió amb 500 canals, el nom d'algun noi a la meva roba interior. Rogaine, Vi * gra, Olestra. Narrador: Martha Stewart Narrador: Martha Stewart. Tyler Durden: F * ck Martha Stewart. Martha està polint el llautó al Titanic. Tot està caient, home. Així, f * ck off amb els seus sofàs i patrons de ratlles verdes Strinne.

Tyler Durden: Ets la merda de tot el món que canta i balla.

Tyler Durden: Ara l'etiqueta passatgera. Et dono les * ss o l'entrecuix?

Tyler: Les coses que ets propietari acaben sent propietàries de tu.

Tyler Durden: escolta els cucs! No sou especials! No sou un floc de neu bonic ni únic! Sou la mateixa matèria orgànica en descomposició que tota la resta! Som tots els que cantem i ballem una merda del món! Tots formem part de la mateixa bodega de compostatge.

Tyler Durden: primera regla del club de lluita: no parleu del club de lluita. Segona regla del club de lluita: NO PARLEU DE FIGHT CLUB! Tyler Durden: Benvingut a Fight Club. La primera regla de Fight Club és: no parleu de Fight Club. La segona regla de Fight Club és: NO parleu de Fight Club!

Tyler Durden: Déu n’hi hagi, tota una generació bombant gas, taules d’espera esclaus amb collarets blancs. La publicitat ens fa perseguir cotxes i roba, feines que detestem per poder comprar el que no necessitem. Som els fills mitjans de la història, home. Sense propòsit ni lloc. No tenim cap Gran Guerra. Sense gran depressió. La nostra Gran Guerra és una guerra espiritual ... la nostra Gran Depressió són les nostres vides. Tots ens hem criat a la televisió per creure que algun dia seríem milionaris, déus del cinema i estrelles del rock. Però no ho farem. I a poc a poc anem aprenent aquest fet. I estem molt, molt enfadats.

Tyler Durden: Vull que em pegueu el màxim possible. Tyler Durden: Vull que em pegueu tan fort com pugueu.

Tyler Durden: Tens una mena de desesperació malaltissa a la teva rialla.

Tyler: Som consumidors. Som els subproductes d’una obsessió per l’estil de vida.

Tyler Durden: Jo dic que mai no siguis complet, dic que deixis de ser perfecte, dic que deixis ... deixa evolucionar, deixa caure les fitxes allà on puguin.

Tyler Durden: les coses que ets propietari acaben posseint-te. Tyler Durden: les coses que posseeixes acaben sent propietàries de tu.

Tyler Durden: Veig tot aquest potencial i el veig dilapidat. Déu n’hi hagi, tota una generació que bombeja gas, taules d’espera: esclaus amb colls blancs. La publicitat ens fa perseguir cotxes i roba, feines que detestem per poder comprar el que no necessitem. Som els fills mitjans de la història, home. Sense propòsit ni lloc. No tenim cap Gran Guerra. Sense gran depressió. La nostra gran guerra és una guerra espiritual ... La nostra gran depressió són les nostres vides. A la televisió ens han criat tots per creure que algun dia seríem milionaris, déus del cinema i estrelles del rock, però no ho farem. A poc a poc anem aprenent aquest fet. I estem molt, molt enfadats.

Tyler Durden: Podria ser pitjor. Una dona pot tallar-vos el penis mentre dormiu i tirar-lo per la finestra d’un cotxe en moviment.

Tyler Durden: No saps on he estat, Lou. (Rient histèricament) No saps on he estat!

Narrador: I Am Jack's Cold Sweat. Narrador: la suor freda de I Am Jack.

Tyler Durden: No ets la teva feina. No sou els diners que teniu al banc. No ets el cotxe que condueixes. No sou el contingut de la vostra cartera. No sou els vostres caquis f * cking. Ets la merda de tot el món que canta i balla.

Tyler Durden: D'acord, ara estàs disparant una arma contra el teu amic imaginari. Prop de 400 litres de nitroglicerina.

Narrador: aquesta és la teva vida i s’acaba un minut a la vegada.

Narrador: Quan la gent creu que us esteu morint, realment us escolta, en lloc de només ... Marla Singer: en lloc d’esperar el torn de paraula? Marla Singer: en lloc d’esperar el torn de paraula?

Narrador: aquesta és la teva vida i s’acaba un minut a la vegada.

Tyler Durden: Les coses que posseeix acaben sent propietaris de vostè.

Narrador: I després, va passar alguna cosa. Em deixo anar. Perdut en l’oblit. Fosca, silenciosa i completa. Vaig trobar llibertat. Perdre tota esperança era la llibertat. Narrador: I després, va passar alguna cosa. Em deixo anar. Perdut en l’oblit. Fosca, silenciosa i completa. Vaig trobar llibertat. Perdre tota esperança era la llibertat.

Tyler Durden: Enganxar-se les plomes al darrere no us converteix en un pollastre.

Tyler Durden: Ara es tracta d’una cremada química.

Tyler Durden: D'acord! Ara esteu disparant una arma contra el vostre amic imaginari, al costat de 40.000 LLEGES DE NITROGLICERINA.

Tyler Durden: La primera regla de Fight Club és: No parles de Fight Club. La segona regla de Fight Club és: No parleu de Fight Club. Tercera regla del Fight Club: algú crida que es detingui, es flàix, toca, la lluita s'ha acabat. Quarta regla: només dos nois a lluitar. Cinquena regla: una baralla a la vegada, nois. Sisena regla: sense camises, sense sabates. Setena regla: les baralles continuaran sempre que hagin de fer-ho. I la vuitena i última regla: si aquesta és la teva primera nit al Fight Club, has de lluitar.

Tyler Durden: Només després d’haver-ho perdut tot, som lliures de fer qualsevol cosa.

Narrador: I Am Jack’s Smirking Revenge.

Tyler Durden: Les coses que posseeix acaben sent propietaris de vostè.

Tyler Durden: només és lliure de fer qualsevol cosa després de perdre-ho tot.

Narrador: amb un canó de pistola pressionat entre les dents, només es parla en vocal. Narrador: amb un canó de pistola pressionat entre les dents, només es parla en vocal.

Tyler Durden: Ets massa vell, gras.

Tyler Durden: Només després d’haver-ho perdut tot, som lliures de fer qualsevol cosa.

Tyler: Mico espacial!

Narrador: cada vespre moria i cada vespre tornava a néixer. Narrador: cada vespre moria i cada vespre tornava a néixer, ressuscitant.

Tyler Durden: Quant pots saber de tu mateix si mai no has estat en una baralla?

Tyler Durden: Benvingut a Fight Club. La primera regla de Fight Club és: no parleu de Fight Club. La segona regla de Fight Club és: NO parleu de Fight Club! Tercera regla de Fight Club: algú crida que parin , queda coix, toca, la baralla s'ha acabat. Quarta regla: només dos nois a lluitar. Cinquena regla: una baralla a la vegada, nois. Sisena regla: sense camises, sense sabates. Setena regla: les baralles continuaran sempre que hagin de fer-ho. I la vuitena i última regla: si aquesta és la vostra primera vegada a Fight Club, heu de lluitar. Tyler Durden: Benvingut a Fight Club. La primera regla de Fight Club és: no parleu de Fight Club. La segona regla de Fight Club és: NO parleu de Fight Club! Tercera regla de Fight Club: algú crida 'atura!', Es queda coix, toca, la baralla s'ha acabat. Quarta regla: només dos nois a lluitar. Cinquena regla: una baralla a la vegada, nois. Sisena regla: sense camises, sense sabates. Setena regla: les baralles continuaran sempre que hagin de fer-ho. I la vuitena i última regla: si aquesta és la vostra primera vegada a Fight Club, heu de lluitar.

Ricky: Ho entenc. A la mort, un membre del projecte Mayhem té un nom. Es diu Robert Paulson. Es diu Robert Paulson. El seu nom és…

Narrador: Marla, mentidera, gran turista, ara ho necessito.

Narrador: es pot empassar una pinta de sang abans de posar-se malalt.

Tyler Durden: Voleu dir algunes paraules per marcar l'ocasió? Narrador: (Mumbles) Narrador: [murmura] Tyler Durden: Ho sento ... Tyler Durden: Ho sento ... Narrador: Encara no se m’acut res. Narrador: Ah ... Humor de flaix. Narrador: Ah ... humor de flashback.

Tyler Durden: Fight Club va ser el principi, ara es va traslladar fora del soterrani, es diu Project Mayhem. Tyler Durden: Ei, tu em vas crear. No vaig crear cap alter-ego perdedor per fer-me sentir millor. Assumeix una mica de responsabilitat!

Tyler Durden: no sou un floc de neu bonic ni únic. Ets la merda de tot el món que canta i balla. Tyler Durden: no sou un floc de neu bonic ni únic. Ets la merda de tot el món que canta i balla.

Narrador: Em vas conèixer en un moment molt estrany de la meva vida.

Narrador: en una línia de temps prou llarga, la taxa de supervivència per a tothom cau a zero.

Narrador: si tingués un tumor, l’anomenaria Marla.

Marla Singer: No he estat F va ser així des de l'escola primària. Marla Singer: No he estat f va ser així des de l'escola primària.

Narrador: en una línia de temps prou llarga, la taxa de supervivència per a tothom baixa a zero Narrador: en una línia de temps prou llarga la taxa de supervivència per a tothom baixa a zero.

Tyler Durden: Som els fills mitjans de la història, home. Sense propòsit ni lloc. No tenim cap gran guerra. Cap gran depressió. La nostra gran guerra és espiritual ... la nostra gran depressió ... són les nostres vides.

Tyler Durden: On vas, psico noi? Narrador: Tenia ganes de destruir alguna cosa bella.

Tyler Durden: Sóc profundament vainilla.

Tyler Durden: Home, veig al Fight Club els homes més forts i intel·ligents que han viscut mai. Veig tot aquest potencial i el veig dilapidat. Déu n’hi hagi, tota una generació que bombeja gas, taules d’espera: esclaus amb colls blancs. La publicitat ens fa perseguir cotxes i roba, feines que detestem per poder comprar el que no necessitem. Som els fills mitjans de la història, home. Sense propòsit ni lloc. No tenim cap Gran Guerra. Sense gran depressió. La nostra gran guerra és una guerra espiritual. La nostra gran depressió són les nostres vides. A la televisió ens han criat tots per creure que algun dia seríem milionaris, déus del cinema i estrelles del rock, però no ho farem. A poc a poc anem aprenent aquest fet. I estem molt, molt enfadats.

Tyler Durden: som consumidors. Som subproductes d’una obsessió per l’estil de vida. L’assassinat, el crim, la pobresa, aquestes coses no em preocupen. El que em preocupa són revistes de famosos, televisió amb 500 canals, el nom d'algun noi a la meva roba interior. Rogaine, Vi * gra, Olestra. Narrador: Martha Stewart. Tyler Durden: F * ck Martha Stewart. Martha està polint el llautó al Titanic. Tot està caient, home. Així, f * ck off amb els seus sofàs i patrons de ratlles verdes Strinne.

Ricky: NO F *** amb nosaltres!

Tyler Durden: comprem coses que no necessitem, per impressionar a les persones que no ens agraden Tyler Durden: comprem coses que no necessitem, per impressionar a les persones que no ens agraden.

Tyler Durden: aquest és el teu dolor. Aquesta és la teva mà ardent. És aquí. Mireu-ho. Narrador: vaig a la meva cova. Vaig a la meva cova i trobaré el meu poderós animal. Tyler Durden: No! No tracteu això com ho fan aquestes persones mortes. Tractar-ho com ho fa una persona viva.

Tyler Durden: No ets el teu treball, no ets quant diners tens al banc, no ets el cotxe que condueixes, no ets el contingut de la teva cartera, no ets el teu caqui , estàs signant una merda que balla tot el món.

Narrador: quan tens una arma a la boca, només pots parlar en vocal.

Tyler Durden: Vull que em pegueu el màxim possible. Tyler Durden: Vull que em pegueu tan fort com pugueu.

Narrador: aquest pollet Marla Singer no tenia càncer de testicle. Era una mentidera. No tenia cap malaltia. L’havia vista a Free and Clear, els meus paràsits sanguinis agrupen els dijous. Després, a Hope, el meu cercle bimensual de cèl·lules falciformes. I de nou a Seize the Day, la meva tuberculosi divendres a la nit. Marla, la gran turista. La seva mentida reflectia la meva mentida i, de sobte, no vaig sentir res.

Tyler Durden: Enganxar-se les plomes al darrere no us converteix en un pollastre.

Narrador: Sóc el furiós conducte biliar de Jack.

Tyler Durden: Sí, sí, no t’he agafat mai el telèfon. Tyler Durden: No, t’he vist mai, no tinc mai el telèfon.

Tyler Durden: Vostè decideix el seu propi nivell d’implicació.

Narrador: tenia ganes de posar una bala entre els ulls de tots els panda que no es cargolessin per salvar la seva espècie.

Tyler Durden: D'acord! Ara esteu disparant una arma contra el vostre amic imaginari, al costat de 40.000 LLEGES DE NITROGLICERINA.

Narrador: Jo sóc el sentit de rebuig inflamat de Jack Narrador: Sóc el sentit de rebuig inflamat de Jack.

Tyler Durden: Quina és aquesta olor?

Tyler Durden: No ets un bonic i únic floc de neu Ets la mateixa matèria orgànica en descomposició que tota la resta Tots formem part del mateix munt de compostos Som tots els que cantem, tots ballem, merda del món Tyler Durden: No ets un bonic i únic floc de neu Ets la mateixa matèria orgànica en descomposició que tota la resta Tots formem part del mateix munt de compostos Som tots els que cantem, tots ballem, una merda del món.

Narrador: Sóc la venjança esgarrifosa de Jack.

Tyler Durden: Veig al club de lluita els homes més forts i intel·ligents que han viscut tota una generació bombant taules de gas i d’espera o que són esclaus amb collarets blancs. Els anuncis els fan perseguir cotxes i roba, feines que odien perquè puguin comprar coses que no necessiten. Som els fills mitjans de la història, sense cap propòsit ni lloc. No tenim cap gran guerra ni una gran depressió. La gran guerra és una guerra espiritual. La gran depressió són les nostres vides. La televisió ens va criar per creure que seríem milionaris i déus del cinema i estrelles del rock, però no ho farem. I estem aprenent aquest fet. I estem molt, molt enfadats.

Tyler Durden: la superació personal és la masturbació. Ara l'autodestrucció ...

Narrador: sóc la completa sorpresa de Jack.

Tyler Durden: F * ck el que saps. Cal oblidar-se del que sap, aquest és el seu problema. Oblida’t del que creus que saps de la vida, de l’amistat i, sobretot, de tu i de mi.

Narrador: si tingués un tumor, l’anomenaria Marla.

Tyler Durden: Com et funciona això? Narrador: què? Tyler Durden: ser intel·ligent. Narrador: Genial. Ricky: Continua així.

Tyler Durden: Aquest és el nostre primer dia a Fight Club, sense samarretes, sense sabates, i el que fem el nostre primer dia és ... lluita! Tyler Durden: Aquest és el nostre primer dia a Fight Club, sense samarretes, sense sabates, i el que fem el nostre primer dia és ... lluita!

Tyler Durden: escolteu, cucs. No ets especial. No sou un floc de neu bonic ni únic. Ets la mateixa matèria orgànica en descomposició que tota la resta.

Tyler Durden: Només després d’haver-ho perdut tot, som lliures de fer qualsevol cosa.

Marla Singer: Des de l’escola primària no m’han fet cap mena de manera així.

Narrador: Em vas conèixer en un moment molt estrany de la meva vida.

Tyler Durden: si no esteu en camí de convertir-vos en veterinari en sis setmanes, estareu morts.

Tyler Durden: la primera regla del caos del projecte és que no facis preguntes.

Tyler Durden: Enganxar-se les plomes al darrere no us converteix en un pollastre.

Narrador: quan teniu insomni, mai dormiu realment ... i mai no esteu desperts.

Tyler Durden: Només després d’haver-ho perdut tot, som lliures de fer qualsevol cosa.

Tyler Durden: Saps per què posen màscares d’oxigen als avions? Narrador: perquè pugueu respirar. Tyler Durden: l’oxigen et fa pujar. En cas d’emergència catastròfica, respireu pànic gegant. De sobte et converteixes en eufòric, dòcil. Accepteu el vostre destí.

Tyler Durden: No ets un floc de neu preciós i únic. Sou la mateixa matèria orgànica en descomposició que tothom i tots formem part de la mateixa pila de compost. Tyler Durden: escolteu, cucs. No ets especial. No sou un floc de neu bonic ni únic. Ets la mateixa matèria orgànica en descomposició que tota la resta.

Tyler Durden: l’oxigen et fa pujar. En cas d’emergència catastròfica, respireu pànic gegant. De sobte et converteixes en eufòric, dòcil. Accepteu el vostre destí. Està bé aquí. Desembarcament d'aigua d'emergència: 600 milles per hora. Cares en blanc, tranquil·les com les vaques hindús Tyler Durden: l’oxigen et fa pujar. En cas d’emergència catastròfica, respireu pànic gegant. De sobte et converteixes en eufòric, dòcil. Accepteu el vostre destí. Està bé aquí. Desembarcament d'aigua d'emergència: 600 milles per hora. Cares en blanc, tranquil·les com les vaques hindús.

Tyler Durden: Vull que em pegueu tan fort com pugueu Tyler Durden: Vull que em pegueu tan fort com pugueu.

Tyler Durden: només després d’haver perdut tot, podem fer qualsevol cosa. Tyler Durden: només hem perdut tot.

Narrador: La majoria de la gent ... gent normal ... fa gairebé qualsevol cosa per evitar una baralla.

Tyler Durden: F * ck off amb els vostres sofàs i patrons de ratlles verdes, dic que no sigueu mai complets, dic que deixeu de ser perfectes, dic que deixeu ... evolucioni, deixeu caure les fitxes on puguin.

Narrador: em vaig posar a la cara hostil de tots. Sí, es tracta de contusions per lluita. Sí, m’hi sento còmode. Estic il·luminat.

Tyler Durden: deixeu de controlar-ho tot i deixeu-ho anar! (El narrador deixa anar el cotxe i es bloqueja) Tyler Durden: deixeu de controlar-ho tot i deixeu-lo anar! [accidents de cotxes] Narrador: mai no he tingut cap accident, és la primera vegada.

Tyler Durden: F * ck maleït, home! F * ck redemption! Som els fills no desitjats de Déu? Que així sigui!

Narrador: quan l’exploració de l’espai profund s’acceleri, seran les empreses les que nomenaran tot, el Microsoft Galaxy, l’esfera estel·lar d’IBM, el planeta Starbucks ... Narrador: quan l’exploració de l’espai profund s’acceleri, seran les empreses les que nomenaran tot, Microsoft Galaxy, l’esfera estel·lar d’IBM, el planeta Starbucks ...

Tyler Durden: Quina és aquesta olor?

Narrador: en una línia de temps prou llarga, la taxa de supervivència per a tothom cau a zero.

Tyler Durden: Ara, una qüestió d’etiqueta: en passar, et dono els * ss o l’entrecuix?

Tyler Durden: No ets la teva feina. No sou els diners que teniu al banc. No ets el cotxe que condueixes. No sou el contingut de la vostra cartera. No sou els vostres caquis f * cking. Ets la merda de tot el món que canta i balla.

Narrador: en una línia temporal suficient, la taxa de supervivència per a tothom arriba a zero. Narrador: en una línia de temps prou llarga, la taxa de supervivència per a tothom cau a zero.

Tyler Durden: Voleu fer una truita, heu de trencar uns ous. Tyler Durden: Voleu fer una truita, heu de trencar uns ous.

Narrador: Va ser preciós. Tornàvem a vendre a les dones riques els seus propis greixos.

Narrador: si es desperta en un moment diferent en un lloc diferent, podria despertar-se com a persona diferent?

Tyler Durden: Vull que em pegueu tan fort com pugueu Tyler Durden: Vull que em pegueu tan fort com pugueu.

Tyler Durden: Enganxar plomes al darrere no et converteix en pollastre ... Tyler Durden: Enganxar plomes al darrere no et converteix en pollastre.

Tyler Durden: demà serà el dia més bell de la vida de Raymond K. Hessel. El seu esmorzar tindrà un gust millor que qualsevol menjar que hàgiu tastat mai.

Marla Singer: Ets com el Dr. Jeckyl i el Sr. Jackass Marla Singer: Ets el Dr. Jekyll i el Sr. Jackass!

Narrador: amb l’insomni, res és real. Tot és lluny. Tot és una còpia d'una còpia d'una còpia. Narrador: amb l'insomni, res és real. Tot és lluny. Tot és una còpia d'una còpia d'una còpia.

Tyler Durden: On vas, psico noi? Narrador: Tenia ganes de destruir alguna cosa bella.

Narrador: Sóc la venjança esgarrifosa de Jack Narrador: Sóc la venjança esgarrifosa de Jack.

Tyler Durden: La primera regla del club de lluita és: no es parla de club de lluita Tyler Durden: La primera regla de Fight Club és: no es parla de Club de lluita.

Tyler Durden: Sóc Jack de pròstata. Tinc càncer. Mato a Jack. Tyler Durden: Sóc la pròstata de Jack. Tinc càncer. Mato a Jack.

Narrador: et despertes a Seatac, SFO, LAX. Et despertes a O'Hare, Dallas-Fort Worth, BWI. Pacífic, muntanya, central. Perd una hora, guanya una hora. Aquesta és la teva vida i s’acaba un minut a la vegada. Et despertes a Air Harbor International. Si es desperta en un moment diferent, en un lloc diferent, podria despertar-se com a persona diferent?

Tyler Durden: Som tots els que cantem una merda ballant del món.

Narrador: Jo sóc la manca completa de sorpresa de Jack Narrador: sóc la manca total de sorpresa de Jack.

Narrador: I am Jack's Inflamed Sense of Rejection

Narrador: Em vas conèixer en un moment molt estrany de la meva vida.

Tyler Durden: Podria ser pitjor. Una dona podria tallar-vos el penis i llançar-lo per la finestra d’un cotxe en moviment.

Tyler Durden: primera regla de Fight Club: no parles de Fight Club. Segona regla de Fight Club: NO parles de Fight Club!

Tyler Durden: Ara, una qüestió d’etiqueta: en passar, et dono els * ss o l’entrecuix?

Narrador: aquesta és la teva vida i s’acaba un minut a la vegada.

què vols dir per a mi dites