20+ millors poemes Mirabai que hauríeu de llegir ara mateix
Mirabai , va ser un poeta místic hindú del segle XVI i devot de Krishna. És una santa cèlebre de Bhakti, particularment en la tradició hindú del nord de l'Índia.
Si cerqueu poemes famosos que capturin perfectament allò que voldríeu dir o simplement voleu inspirar-vos, navegueu per una increïble col·lecció de poemes més coneguts d'Henry Van Dyke , els poemes més coneguts de Meena Kandasamy i els millors poemes de Robinson Jeffers .
Poemes Mirabai famosos
Continguts espectacle Núvols La teva aparença de llum La temporada de pluges Mira sap per què Amic, sense aquell Raptor fosc La calor de les llàgrimes de mitjanit O Els meus amics Esquinçat Només ell coneix l'amargor de l'amor O he vist bruixeria aquesta nit És cert que vaig anar al mercat Sóc fidel al meu Senyor Escric d’aquest viatge Nosaltres no En un xàfec Ningú no sap la meva vida invisible Estranys són els decrets del destí La música La peça de cinc colors L’estimat torna a casa Pot ser que us agradi ...Núvols
Vaig veure com es trencaven,
negre de cendra i pàl·lid Vaig veure núvols muntanyosos
dividir i llançar pluja
durant dues hores.
A tot arreu aigua, plantes i aigua de pluja,
un motí de verd a la terra.
El meu amant s’ha anat
a algun país estranger,
mullant-se a la nostra porta
Veig com es trenquen els núvols.
Mira diu que res no el pot perjudicar.
Aquesta passió encara ho ha tingut
ser apagat.
La teva aparença de llum
De sobte,
la vista.
La teva mirada de llum
tot queda,
alambins
tot, La cassola
cau a terra.
Pares i pares
germans
tots fan una aturada.
Premi, diuen,
això del teu cor.
Has perdut el camí.
Diu Meera:
Qui menys tu
es pot veure a les fosques
d'un cor?
La temporada de pluges
L’època de pluges és a l’estranger
I la faldilla del meu vestit està mullada.
Has marxat a terres llunyanes,
I el meu cor ho troba insuportable.
Segueixo enviant cartes al meu estimat
Preguntant quan tornarà.
Mira’s Lord és el cortès Giridhara:
O Krishna, germà de Balram,
Dóna’m la teva vista.
Mira sap per què
La terra el va mirar i va començar a ballar.
Mira sap per què, també per a la seva ànima
està enamorat.
Si no pots imaginar Déu
d'una manera que sempre
enforteix
vostè,
Cal llegir
més de la meva
poemes
Amic, sense aquell Raptor fosc
Amic, sense aquell raptor fosc
No podria sobreviure.
La sogra em sorprèn,
la seva filla es burla,
el príncep ensopega amb una fúria permanent.
Ara m’han tancat la porta
i va muntar una guàrdia.
Però qui podria abandonar un amor
desenvolupat a través de vides incomptables?
El Fosc és el senyor de Mirabai,
qui més podria
aplacar el seu desig?
La calor de les llàgrimes de mitjanit
Escolta, amic meu, aquest camí s’obre al cor,
Besant-se els peus, resistència trencada, llàgrimes tota la nit.
Si poguéssim arribar al Senyor immersió a l’aigua,
Hauria demanat de néixer un peix en aquesta vida.
Si poguéssim arribar-hi només a través de baies i fruits secs,
Llavors segur que els sants haurien estat micos quan vinguessin de l’úter!
Si poguéssim arribar-hi menjant enciam i fulles seques,
Llavors les cabres segurament anirien al Sant que teníem davant!
Si el culte a les estàtues de pedra ens pogués portar fins al final,
Fa anys que hauria adorat una muntanya de granit.
Mirabai diu: La calor de les llàgrimes de mitjanit us portarà a Déu.
O Els meus amics
Oh amics meus,
Què em pots dir de l'amor,
De qui els camins s’omplen d’estranyesa?
Quan oferiu al Gran el vostre amor,
Al primer pas, el cos queda aixafat.
A continuació, estigueu preparats per oferir el vostre cap com a seient.
Estigueu preparats per orbitar la seva làmpada com una arna que cedeix a la llum,
Per viure al cérvol mentre corre cap a la crida del caçador,
A la perdiu que empassa carbons calents per amor a la lluna,
En el peix que, allunyat del mar, mor feliçment.
Com una abella atrapada per la vida al tancament de la dolça flor,
Mira s'ha ofert al seu Senyor.
Ella diu que el senzill Lotus us engolirà sencer.
Esquinçat
El meu és Gopal, el Mountain-Holder no hi ha ningú més.
Al cap duu la corona de paó: ell sol és el meu marit.
Pare, mare, germà, parent: no en tinc a ningú per cridar el meu.
He abandonat tant Déu com l’honor de la família: què he de fer?
M’he assegut a prop dels sants i he perdut la vergonya davant la gent.
He trencat el mocador en trossos que estic tot embolicat en una manta.
Em vaig treure les gales de perles i corall i vaig estirar una garlanda de flors de fusta silvestre.
Amb les meves llàgrimes, vaig regar l’enredadera d’amor que vaig plantar
Ara l’enredadera s’ha estès per tot arreu i ha donat el fruit de la felicitat.
El triturador de la llet es va remenar amb molt d’amor.
Quan vaig treure la mantega, no calia beure llet de mantega.
Vaig venir per amor i devoció veient el món, vaig plorar.
Mira és la minyona del Mountain-Holder: ara, amb amor, em porta cap a la riba més enllà.
~~~
mere to giridhara gupaala, duusaraa na koii |
jaa ke sira mora mukuTa, mero pati soii ||
taata, maata, bhraata, baMdhu, apanaa nahiM koii |
ghaaM.Da daii, kula kii kaana, kyaa karegaa koii?
saMtana Dhiga baiThi baiThi, loka laaja khoii ||
chunarii ke kiye Tuuka Tuuka, o.Dha liinha loii |
motii muu.Nge utaara bana maalaa poii ||
a.Nsuvana jala siiMchi siiMchi prema beli boii |
aba to beli phaila gaii, aanaMda phala hoii ||
duudha kii mathaniyaa, ba.De prema se biloii |
maakhana jaba kaa.Dhi liyo, ghaagha piye koii ||
aaii maiM bhakti kaaja, jagata dekha roii |
daasii miiraa.N giradhara prabhu taare aba moii ||
