Exorcisme

(Siusplau mira 'Sobre ’Als efectes d’aquest bloc
i aquí hi ha com i per què va començar)

' En nom del nostre Senyor Jesucrist, et mano dimoni, que em diguis el teu nom. Digues-me el teu nom! “Vaig fer un crit mentre vaig treure el crucifix del collaret col·locant-lo cara a cara amb l’arrogant i somrient mal davant meu.

Vaig veure com li canviava la cara. La mirada als seus ulls, una connivència confosa com una guineu en un cadell queixegant que demana clemència. L’espectacle de les seves dents afilades brillants i nodrisses, tacades de sang, es van apagar pels llavis tremolosos que ara tenien por.

Tot i les tremoloses aclaparadores del meu cor que em bategen literalment del pit, aconsegueixo tossir les paraules una vegada més sabent en el fons que el Senyor és amb mi, davant meu i darrere meu en les meves pors.

“En el nom del nostre Senyor Jesucrist! Us lligo el maligne pel nostre Senyor i us llanço a la planta del seu peu per ser trepitjat i tractat greument. Us mano en nom de Jesús que deixeu aquest cos, que deixeu aquesta ànima i que no us tornin a veure mai més meravellats en aquesta terra! '

Va seguir un crit. Una batuda de vent i un fum negre visible esborronaven tothom a l’habitació. El so de mil veus baixes va escapar i no es va tornar a sentir mai més i la sala es va instal·lar en un silenci tranquil i tranquil. Gairebé com si no fossin intactes ni malvolguessin mai el mal.

♡♡♡

Tinc els ulls oberts. Estic cobert de suor freda. Tinc els punys tancats, els dits dels peus arrissats, l'estómac tens amb les mandíbules tancades, conduint el protector bucal a les genives i el coll estès cap amunt. Allà va ser de nou. Aquesta familiaritat. Aquest malson. 6 de cada 7 dies a la setmana visc aquests malsons intensos. 5, si tinc sort. El 99% de les vegades estic perseguint i expulsant dimonis en nom de Jesús i l’1% de les vegades em persegueix un.

El fet d’estar perseguit per aquests somnis de la vida real ha estat una constant a la meva vida des que tenia uns 14 anys. De vegades, tinc un descans d’ells. Tanmateix, cada vegada que m'acosto a Déu entren amb força. Implacable. Despertar-se d’un somni així fa sentir com si el somni no passés mai. És on els somnis es fan realitat quan es desperta a mitja nit, sobretot a la platja màgic a les 3 de la matinada per intentar estabilitzar-se, consolant la seva ment que només era un somni. O ho va ser?

♡♡♡

No cal dir que despertar-se amb un coll estès cap amunt va provocar el vertigen i sonors forts a les orelles. Sospiro. Estic en plors i segueixo en aquest espectacular carrusel en velocitat turbo. Pregunto a Déu per què. Demano, suplico. Saber que el silenci seria una resposta. Com sempre ha estat una mica més de 3 anys.

Em pregunto per què, cada vegada que desvio o caigui en les meves rutines habituals d’oració i torno a tornar a estar prop de Déu, aquests malsons m’afecten. Per instint (en què tinc sempre un 99% de raó), sé que és el maligne que m’agafa molt fort i salta a cada oportunitat que té per continuar agafant-me. Sempre que intento apropar-me al Senyor, trobo tota mena d’obstacles. Els malsons esgarrifosos són els més habituals. Llevat que ha estat més dur amb el vertigen.

Això ho han confirmat els líders d’oració, els líders espirituals i els consellers i sacerdots que han pregat amb mi i per mi i m’han aconsellat. Sempre m’expliquen que el malvat m’està aferrant molt, ja que tenia molts cops i regnava sobre mi en molts dels meus anys més joves, on vaig buscar fantasmes i esperits en llocs abandonats i prohibits i em vaig embolicar amb màgia negra, sempre dibuixada. al costat fosc de les coses. També ho veig coses . Molt sovint quan era més jove i molt menys ara que estic més a prop de Déu. Els esperits estan molt atrets per l’energia negativa i, sens dubte, encara en tinc moltes restes.

Així que ara que he anat dirigint-me cap a Déu des d’un camp de conversió el 2010, he estat plagat de tota mena d’obstacles i proves.

♡♡♡

Ho he de reconèixer, estic cansat. Per què és tan difícil mantenir-se a prop de Déu? Per què no podem canviar la llum de la foscor? Suposo que un cop es contaminen les ànimes, purificar-les és un procés llarg i dolorós.

La llibertat i la perseverança a través de l’oració són de màxima importància. Mai s’ha de rendir. Aquest malson que vaig tenir fa un parell de nits va provocar el meu vertigen amb l’estat físic en què em trobava de despertar bruscament i el meu esperit ha estat aixafat des de llavors. Ara estic recuperat del 95% del gir i he tornat al meu estat vacil·lant habitual. Tot i que estic molt cansat i apallissat, no m’he d’abandonar.

Sé que un dia Déu em curarà de totes les meves afliccions. Físic, mental, emocional i espiritual. Per què ha permès una tasca tan descoratjadora de provar la fe que no sé, però, com diuen i com va dir, tot de Déu és bo i m’esforçaré encara que estic arrossegant-me profundament a través d’un fang espès que s’enfonsa.

Potser aquests malsons són per a mi una profecia del futur previst de Déu? Que estaria expulsant dimonis en el seu nom? (jaja, puc dir que no, gràcies?)

Espero que aquest missatge també us animi a tots vosaltres amb les vostres batalles. No podem cedir davant del maligne perquè no és res davant Déu. Un àngel caigut, encara conscient de la seva res davant del nostre creador.

♡♡♡

'.. tindran la seva vida com a premi de guerra i viuran ”- Jeremies 38: 2

Sigueu amables els uns amb els altres,

primaveres, Fe

Fes-me un tuit @Godvsdepression

https://twitter.com/godvsdepression