La història interminable

Tan aviat com faig una mica de progrés (i trobo uns moments d’esperança i creença), em sembla decidit a estavellar-me i cremar-me, només per demostrar-me que la recuperació és impossible o impossible.

Què va passar? Qui fa una merda: el mateix vell, el mateix vell. Però si hi ha alguna cosa que estic eliminant d’aquest concert de recuperació, és la importància d’estirar els meus mitjons de llit de color rosa i continuar amb les coses. No serveix de res revoltar-se en una de les meves famoses festes de llàstima: no em guanyen res i hi seré tot sol.