Endavant i cap amunt

Al començament d’aquest repte de 30 dies, estava decidit a escriure constantment sobre la recuperació i la llibertat; malauradament em vaig avorrir i desil·lusionar ràpidament i no he estat del tot coherent amb aquesta tasca en particular. He escrit cada dia! Però no sempre és molt alegre. I una part de mi sens dubte es resentix de la necessitat d’estar alegre sense cap motiu aparent. Aquest és el meu bloc –diu la nena rebel que encara resideix al meu cap– i em nego a pretendre ser el que no sóc. Porto una maleïda màscara durant tot el dia, em molestaran si també ho faré enguixat al meu bloc. Aquí només vull ser sincer. Aquest és el punt sencer!

Per tant, les meves intencions eren bones, però van acabar sent més autèntiques que alegres. Perquè això és el que volia fer.